INTRODUCCIÓN

El present treball pretén explorar la reproducció social del patriarcat a través de la interiorització i expressió de la violència simbòlica per part de les dones a partir de les obres Matar el marit (1983) de Li Ang i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023) d’Irene Solà.

Li Ang, escriptora feminista xinesa, ens presenta una obra directa i punyent en la qual el patriarcat es mostra amb tota la seva violència.  Mentre que Irene Solà ens proposa la història d’ una nissaga de dones vives i mortes que habiten un mas aïllat amb influències llegendàries i mítiques.

Totes dues obres donen compte de la força i pervivència del patriarcat i de la violència no només física, sinó també simbòlica que el sustenta i reprodueix.

MARC TEÒRIC I METODOLÒGIC

• Habitus: conjunt de disposicions interioritzades a través del qual els individus reprodueixen formes de pensar creences, valors i formes d’actuació pròpies d’una posició. Es tracta d’una herència social y simbòlica compartida en una mateix estrat social i transferida a principalment a través de la família però que es reprodueix també en les diferents esferes social de les qual forma part l’individu (Cabrera i Royo, 2019)
• Violència simbòlica: imposició de categories de percepció i pensament que una classe dominant instal·la en una comunitat, sovint disfressada en la naturalitat de lo social i cultural, sense aparent violència física.
• Sororitat: solidaritat entre dones en un context de discriminació de gènere i violència cap a la dona.

Des de l’aproximació crítica de la perspectiva de gènere i emprenen una lectura resistent explorarem en les dues obres citades com les dones participen de forma inconscient i naturalitzada en el sistema opressor de gènere, anomenat patriarcat.

ANÀLISI

Expectatives, aspiracions i construcció de la subjectivitat.

En les dues obres podem observar com les dones han interioritzat i naturalitzat l’ordre simbòlic de dominació patriarcal a través del qual la dona queda relegada a l’àmbit reproductiu, mentre que l’home es vincula al productiu:

Los hombres ostentan el mando del hogar y son los proveedores de sustento material al dedicarse al trabajo asalariado. Las mujeres quedan confinadas en el espacio doméstico y relegadas al trabajo reproductivo no asalariado, encargadas del cuidado de los integrantes de la familia (Millet, 2018: 84 en De Lamo, 2021: 434)

D’aquesta manera les aspiracions, expectatives i també la construcció de la subjectivitat de les dones queda supeditada a aquest àmbit.

En la novel·la de Solà una nissaga familiar de dones, velles, lletges i abandonades viuen plegades en un mas aïllat i apartat de la història i dels esdeveniments del món i del qual els homes fugen per fer de bandoler, per anar a la guerra o per viure aventures, mentre les dones queden atrapades, fins i tot després de mortes. També en Matar el marit trobem la protagonista atrapada en l’espai domèstic víctima d’una violència de gènere salvatge.

En quant a les aspiracions sentim dir a Margarida  “La sort més gran de les dones es tenir criatures” (Solà 2023: 100). Recordem també que la matriarca primigènia de la nissaga, la Joana, va fer un pacte amb el diable precisament per aconseguir “un home sencer que sigui hereu i tingui un tros de teulada” (Solà 2023: 19).

Fins i tot en el cas més extrem de patiment, Lin Shi, la dona maltractada, “sabia que tard o d’hora allò acabava passant i el dolor desapareixeria (…) gairebé se sentia feliç” (Ang 2021: 82).

Violència simbòlica

La violència simbòlica és subtil i invisible, però indispensable per al manteniment del sistema de dominació patriarcal, en el sentit que conforma el substrat i la legitimació del sistema i de l’expressió d’altres formes de violència, com la violència física.

La participació de les dones en el sistema opressor i de violència contra les dones

La novel·la Matar el marit és una exhibició desfermada de violència física de gènere, on homes i també dones justifiquen la violència i la submissió de la dona. Però és especialment destacable la participació de les dones en el sistema opressor contra les dones mateixes.

El personatge de la tia A-Wang defensa i justifica el comportament violent de Chen Jiangsshui, conegut amb el malnom de Chen el mataporcs, el marit maltractador de Lin Shi, mentre aïlla socialment la víctima i escampa sobre ella la culpa (pendent ampliació amb detalls i cites sobre el conflicte). L’assassinat es presenta com l’única sortida possible.

Particularitats de l’obra de Solà

Potser la participació de les dones en el sistema opressor i de violència contra les dones no sigui tant evident en l’obra de Solà, probablement per les característiques de la novel·la més allunyada en el pla de la realitat. De totes maneres, val la pena observar amb deteniment el pensament de Margarida, una de les dones de la nissaga que habiten des de fa segles Mas Clavell i per adonar-nos com valora, justifica i gairebé mistifica la figura del seu home en contraposició amb la valoració que fa de la resta de dones de la seva família.

Margarida haurà de fer front a una situació difícil després que el seu marit Francesc l’abandonés per fer de bandoler amb altres homes “amb les criatures per criar i els camps per sembrar. Amb la seva mare roïna, i la seva germana desviada…” (Solà 2023: 41). Però Margarida accepta les seves anades i tornades. Creu que Déu va fer tot el que existeix a la mida del seu home, inclús per afavorir les activitats com a bandoler. Sap que té una altra dona, l’Elisabet, però que va estar ella la culpable qui el va seduir i va fer que s’oblidés de la dona i els fills (Solà 2023: 60). Margarida està convençuda que Déu ha perdonat el seu marit i que se l’ha endut a la Glòria amb ell. En canvi, Déu no es mostra tan misericordiós amb les dones “Déu no hi vol res amb les males dones. Amb les dones que brutegen” diu Margarida (60). Margarida s’esforça per agradar Déu i per mantenir-se ferma davant les temptacions del diable i somia en ser rebuda per Déu a la Glòria com el seu marit però sucumbeix i acaba fent tractes amb el diable com altres dones de la seva família.

Control de la sexualitat (pendent)

 Consideracions sobre el control de la sexualitat per part de les dones a partir de les següents observacions:

• L’acusació de nimfomania de Lin Shi en Matar el marit.
• L’amor sublimat de la Margarida vers la sexualitat lliure de la Blanca en l’obra de Solà.
• Formes de sexualitat no heterosexuals com a ruptura de l’ordre sexual del patriarcat

Sororitat femenina (pendent)

• La sororitat contra el patriarcat.
• En el cas de la novel·la de Solà és un exemple de sororitat. Les dones aprenen a sobreviure sense els homes i es mostren resilents davant les adversitats.
• En canvi, la sororitat és absolutament absent en Matar el marit. Homes i dones justifiquen la submissió de la dona

 CONCLUSIÓ (pendent)

Tot i que les dues obres treballades són molt diferents en el seu plantejament hem pogut identificar la participació de les dones en el manteniment d’estructures patriarcals a través de la violència simbòlica.

(Recollir conclusions d’alguns aspectes pendents de desenvolupament)